Capítol 3

Palontos

Al dia següent Pantera va decidir dir-los una cosa.

-Vull que sapigueu una cosa -digué Pantera-. Sé el que preteneu fer i no us ho impediré

-Com?- va dir Roig.

-Us deixaré anar però amb una única condició -va dir Pantera-. Que quan estigueu lluitant no vos emocioneu.

-Per què? -van dir sorpresos.

-Perquè teniu alguna cosa a dins, una cosa perillosa que no trigarà a sortir.

-Però quina cosa? -preguntà en Mico.

No us ho diré -va dir Pantera-. No us ho diré perquè vull equivocar-me i fins que no es confir-me no estaré totalment segur. Però feu-me cas, no vos emocioneu i aneu amb compte. Penseu en totes les coses que vos he ensenyat.

La resta del dia van seguir entrenant fins a ben entrada la vesprada.

Aquell dia li va tocar a Tigre Roig contar la història. Va contar una història sobre el romanç entre la bella princesa de la ciutat de Meritok, Similda i el brau cavaller tigre Meikhan. La va contar i acte seguit se'n van anar a dormir.

A les dotze de la nit, en Mico i en Roig, van sortir d'amagatotis i van agafar una nau. Resulta que Mico que sabia pilotar-la l'havia repostat la nit passada. Així que van partir rumb a Jongolia.

La nau que havien agafat, era la nau més ràpida de Jabot i quan havien volgut robar-la van tindre molts problemes com ara que era la nau de Lucyus, un comandant de l'organització. Com que aquesta nau era molt ràpida, no era d'extranyar que, encara que l'arxipèlag estava a l'altre costat del continent, arribaren en menys de tres hores.

Van aterrar a un turó de l'illa situada més a l'est, on els agents de Jabot desaparesqueren. Feia un a nit nuvolada, amb aires de tempesta. Baixaren el turó en silenci després de recollir les seves armes. Tigre Roig agafà una espasa retràctil i una pistola de calibre 22. Mico, un arc i una daga, com diu la costum dels Micos de la Jungla Negra. Aquella era l'illa més salvatge de les cinc que componien Palontos. Tota ella era un bosc exceptuant els penya-segats que vorejaven la costa. Tigre i Mico no sabien per on començar. Llavors, Mico va tindre una idea. Totes les naus tenien rastrejador. Si trobaven la freqüència que emetia la nau de La Patrulla podrien arribar fins a ella.

No va ser difícil. La nau emetia per la freqüència número set. Van situar la nau al mapa i van anar fent camí fins a troba-la.

Quan van arribar els dos amics es quedaren petrificats. La nau estava al centre d'una clariana, destrossada. Era evident que s'havien estrellat. Que el transmissor encara transmetera, era un miracle. Els supervivents de l'acident havien fortificat la nau, però això no els havia servit de res. La part que donava al centre de l'illa estava destrossada, com si un gegant li hagués pegat un cop de peu. Van entrar per aquest camí i van observar un gan nombre de esquelets. Alguns eren travessats per llances, altres tenien el crani destrossat i la resta havien segut devorats. Van contar divuit cadàvers entre els assassinats i les victimes de l'accident però Pantera els havia dit que hi havia dinou agents que havien anat a la missió. Aleshores Mico digué:

-Roig, queda algú, falta un cadàver.

-Calla-va xiuxiuejar Tigre.

-Per...- va intentar dir Mico, però la mà d'en Roig li va impedir acabar.

-Quedat totalment quiet, tenim alguna cosa fora-va dir Tigre en veu baixa.

Un rugit va esgarrar la nit i aleshores el veieren. Era un monstre enorme, com una casa, amb banyes al front i unes dents grosses i afilades com espases. Les seves urpes semblaven de drac i la seva mandíbula estava provista d'una cicatriu que delatava que era un mascle solitari.

La fera va caminar amb les quatre potes fins a la nau i aleshores va erguir-se. Va soltar un altre rugit i va agafar amb les urpes la nau i mentre l'alçava l'anava volcant de manera que els dos guerrers caigueren per la porta. En adonar-se del que pretenia la fera, Roig i Mico van intentar agafar-se a alguna cosa però no va servir de res. Els sacsejos del monstre van conseguir que els dos caigueren en pocs segons.

Quan el monstre va haver aconseguit el seu objectiu va llençar la nau cap a un costat i es va girar cap a els dos amics. Va deixar anar un rugit mentre Tigre desenfundava. Va disparar-li tres vegades al morro però semblava que les bales no feiene efecte. La fera va llençar una urpada però el Tigre va saltar cap un costat mentre Mico desapareixia entre el fullatge d'un arbre proper.

Tigre va desenfundar l'espasa i va correr fins a situar-se ràpidament a un flanc de la fera. Mentre ell corria una fletxa va clavar-se al coll de l'animal. La bèstia va llençar una queixalada cap al lloc d'on provenia la fletxa però Mico ja s'havia mogut. El Tigre va intentar tallar-li una pota al monstre però les escates que li cobrien la pell van repelir l'acer. Una altra fletxa va impactar en el llom de la bèstia però aquesta ja l'havia vist i va colpejar a l'arquer amb la cua. Mentre, una de les potes davanteres va colpejar amb el tacó a el Tigre en la cara.

Tigre i Mico van sortir despedits al front de la fera que, amb un brill en els ulls va anar a ficar-los una queixalada. Semblava que tot estava perdut i Tigre va tancar els ulls esperant al seu destí. Però aquest no va arribar. Mico va veure els enormes reflexos d'aquella dona. Havia saltat des d'un arbre prop de la clariana i de la fera. Ella havia esquivat l'urpada amb elegància i havia tret la seva pistola. El monstre va intentar pegar-li una queixalada però ella va fer una voltereta i l'esquivà. Llavors, amb un gest soberbi que destil·lava habilitat va disparar una bengala als petits ulls de l'animal. El morro plà de l'animal, mantenia la bengala al amunt i l'animal, al veure que la llum era massa prop seu a'assustà i girà cua com un espavorit.

En el moment en que la dona va disparar, Mico va saber que s'avia enamorat.