Descripció
Tigre Roig, també anomenat Jonathan Stronkbell és un noi alt i esvelt, amb faccions dolces i agradables d'uns vint anys d'edat. La seua pell fina però dura, és agradable al tacte mentre que els seus ulls, de color blau cel brillen com la mar a la llum de la Lluna. Els seus cabells són de color palla. És tossut i incaut i, de vegades, una mica insolent ja que és un noi temperamental però també és lleial, valent i enormement hàbil quan es tracta de tasques de lluita.
Genealogia
Tigre Roig és l'últim de la nissaga dels Stronkbell. Fill de Klaus Stronkbell i Marie Shaklebott nobles de la Cort dels Tigres, caps de les tribus de Stronkbell i de Shacklebot, de les més grans del Regne dels Tigres. El seu besavi va ser el llegendari Jow Stronkbell, Matador del Drac i Cavaller de Makilok.
Història
Tigre Roig va ser membre d'una nissaga molt respectada en el Regne dels Tigres. Quan va complir els disset anys (edat adulta al Regne dels Tigres), va partir amb desgana cap a la Capital del regne a fer fortuna, ja que el seu pare considerava que era un insolent i que devia aprendre la lliçó. Quan hi va arribar va voler aprendre en una de les més prestigioses escoles de lluita de tot el regne però, es clar, amb els diners que havia guanyat, que eren pocs, no podia permetre-s'ho. Jonathan va treballar en una botiga d'un barri marginal de la Capital durant un any i dues setmanes, quan va arribar a tindre suficient diners com per a ingressar en aquesta acadèmia. Al cap de dos mesos d'haver començat els cursos, la seua habilitat en l'aprenentatge de les arts bèliques i la seua genialitat a l'hora de planificar estratègia, va cridar l'atenció dels Grans Mestres, que van decidir seguir els seus passos amb molta cura. Al cap de tres mesos d'haver ingressat en l'acadèmia, va sortir sent el millor estudiant de tot el curs i havent sigut el primer en aconseguir deixar de ser alumne tant jove. El rei dels Tigres va decidir adoptar-lo com a membre de la seua Guàrdia Personal després d'una audiència demanada per Tigre Roig, que va durar quasi dues hores. Tigre, però, no volia aquest treball perquè fos sanguinari i busqués la batalla (el Rei dels Tigres tradicionalment encapçala la batalla amb la seua guàrdia) com deia molta gent a les seues esquenes, sinó perquè s'havia enamorat de la princesa major, Clodèmina la d'ulls blaus i dolços llavis. Un dia, abans de partir cap a una batalla, Jonathan va escalar l'ala del palau en que dormia Clodèmina i li va cantar una cançó d'amor amb el seu llaüt. A l'instant la princesa, a la qual ja li queia en gràcia el jove, es va enamorar perdudament d'ell. Quan va tornar al palau després de la batalla, victoriós, Clodèmina el rebé amb els braços oberts. Van estar enamorats durant tres mesos i nou dies, quan Tigre conegué a Zaunila.
Zaunila era la segona de les quatre princeses germanes. Era rossa i tenia les faccions d'aspecte sever però agradables a la vista. Jonathan, que continuava la seua relació amb Clodèmina, va anar a buscar una nit de lluna plena a Zaunila, que vivia amb la reina (ses majestats s'havien divorciat) en una torre del sud de la Capital. Va escalar la torre per l'heura que hi pujava i, quan va ser-hi dalt, va veure que la princesa, com totes les nits, eixia a respirar una mica d'aire fresc. Jon va apropar-se per darrere de Zuagila i quan aquesta es va girar indignada, ell li va fer un petó. El petó va ser tan apasionat que la princesa, ja promesa amb un Tigre de sang noble, va caure rendida als seus peus, d'amor. Jonathan va estar enamorat d'ella quatre mesos i set dies quan Flonèmide va entrar en la seua vida.
Florèmide, la tercera de les quatre germanes era bruna i tenia els ulls d'un verd gespa acabada de tallar. Un dia, Flonèmide anava cap a la seua habitació del palau del rei, com sempre a aquelles hores de la nit i quan va obrir la porta se li aparegué Tigre, penjant del sostre. Tigre i Flonèmide van conversar totes les nits durant dues setmanes, en les quals Tigre continuava les seues relacions amb les dues princeses majors, fins que un dia Flonèmide besà a Roig. Els dos van estar enamorats cinc mesos i dues setmanes, en les que Jonathan va aconseguir enganyar a les tres princeses.
Jonathan, però, va conèixer a Gíngida, la germana més petita. el dia del seu aniversari i per ell va ser com una benedicció. De les quatre era la més bella ja que els seus ulls, verds blavosos i els seus cabells rojos com la sang li donaven un atractiu exòtics. A més les seves faccions eren dolces i jovials i el seu cos tenia corbes prou marcades. Tigre va enamorar-se d'ella inmediatament però per respecte a les seues germanes no va voler intentar encisar-la. Malgrat tot Tigre l'espiava quan les seues obligacions i les altres princeses li ho permetien i, quan un dia la van atacar en el camí que recorrien des de casa de la seva mare al castell del seu pare, ell no va dubtar en anar a socórrer-la. La emboscada que els assassins de l'enemic Regne dels Monstres li van parar no tenia cap punt feble. En qüestió de pocs minuts tots els seus guàrdies van perdre la vida. Quan ja estaven a punt de raptar la princesa i endur-se-la al Regne, Tigre va intercedir i va donar mort a tots els atacants. Gíngida va quedar prendada d'ell i va anar a abraçar-lo. Quan Tigre la va sentir entre els seus braços i va oldre el perfum a roses que emanaven els seus rojos cabells, es va sentir l'home més feliç del món.
Al dia següent, quan es va despertar amb Gíngida al seu costat, abraçant-lo va decidir que trencaria amb totes les altres princeses i així ho va fer. Clodèmina, Zaunila i Flonèmide, boges d'enveja, van decidir (després de barallar-se entre elles perquè van descobrir les infidelitats de Tigre) venjar-se de la parella, que vivia feliçment. Així una nit que sabien que Tigre tenia festiu, van dir-li al rei que Gíngida el cridava des de la seua habitació. El rei, que apreciava molt a les seues filles, va anar a veure que volia la jove i quan va pujar, va trobar a Gíngida i Tigre dormint junts al mateix llit. El rei, furibund va manar als seus guàrdies que mataren a Tigre. Jon ràpidament s'alçà i a cops de puny neutralitzà als guaàrdies que l'atacaven. Va fer un bes fugisser d'acomiadament a Gíngida i va baixar les escales a corre-cuita. A baix, però l'esperaven la resta de guàrdies. Tigre sorprés va agafar una espasa que tenia prop i va plantar combat. Va aconseguir lliurar-se de la mort però a dures penes. Malferit, va dirigir-se cap a la botiga on va començar a treballar quan arribà a la Capital. Allí va curar-se les ferides i, quan ja estava recuperat, va enviar-li a Gíngida una nota que li deia que anés al castell de la seua mare.
Dues setmanes més tard, els dos enamorats van trobar-se. Tigre li va dir que devia marxar del Regne dels Tigres perquè segurament el seu pare, ultratjat faria buscar-lo per tot el Regne i el convertiria en l'enemic públic número ú, però que tornaria tots els anys com amínim a veure-la.
L'acomiadament fóu trist per a ambdós però a mitjanit Roig ja havia abandonat el Regne dels Tigres i, endinsant-se en la Regne de les Panteres, Gíngida el va perdre de vista.
Mig any després uns agents de Jabot trobaren a un noi ros a ľextrem septentrional del Regne de les Panteres
Florèmide, la tercera de les quatre germanes era bruna i tenia els ulls d'un verd gespa acabada de tallar. Un dia, Flonèmide anava cap a la seua habitació del palau del rei, com sempre a aquelles hores de la nit i quan va obrir la porta se li aparegué Tigre, penjant del sostre. Tigre i Flonèmide van conversar totes les nits durant dues setmanes, en les quals Tigre continuava les seues relacions amb les dues princeses majors, fins que un dia Flonèmide besà a Roig. Els dos van estar enamorats cinc mesos i dues setmanes, en les que Jonathan va aconseguir enganyar a les tres princeses.
Jonathan, però, va conèixer a Gíngida, la germana més petita. el dia del seu aniversari i per ell va ser com una benedicció. De les quatre era la més bella ja que els seus ulls, verds blavosos i els seus cabells rojos com la sang li donaven un atractiu exòtics. A més les seves faccions eren dolces i jovials i el seu cos tenia corbes prou marcades. Tigre va enamorar-se d'ella inmediatament però per respecte a les seues germanes no va voler intentar encisar-la. Malgrat tot Tigre l'espiava quan les seues obligacions i les altres princeses li ho permetien i, quan un dia la van atacar en el camí que recorrien des de casa de la seva mare al castell del seu pare, ell no va dubtar en anar a socórrer-la. La emboscada que els assassins de l'enemic Regne dels Monstres li van parar no tenia cap punt feble. En qüestió de pocs minuts tots els seus guàrdies van perdre la vida. Quan ja estaven a punt de raptar la princesa i endur-se-la al Regne, Tigre va intercedir i va donar mort a tots els atacants. Gíngida va quedar prendada d'ell i va anar a abraçar-lo. Quan Tigre la va sentir entre els seus braços i va oldre el perfum a roses que emanaven els seus rojos cabells, es va sentir l'home més feliç del món.
Al dia següent, quan es va despertar amb Gíngida al seu costat, abraçant-lo va decidir que trencaria amb totes les altres princeses i així ho va fer. Clodèmina, Zaunila i Flonèmide, boges d'enveja, van decidir (després de barallar-se entre elles perquè van descobrir les infidelitats de Tigre) venjar-se de la parella, que vivia feliçment. Així una nit que sabien que Tigre tenia festiu, van dir-li al rei que Gíngida el cridava des de la seua habitació. El rei, que apreciava molt a les seues filles, va anar a veure que volia la jove i quan va pujar, va trobar a Gíngida i Tigre dormint junts al mateix llit. El rei, furibund va manar als seus guàrdies que mataren a Tigre. Jon ràpidament s'alçà i a cops de puny neutralitzà als guaàrdies que l'atacaven. Va fer un bes fugisser d'acomiadament a Gíngida i va baixar les escales a corre-cuita. A baix, però l'esperaven la resta de guàrdies. Tigre sorprés va agafar una espasa que tenia prop i va plantar combat. Va aconseguir lliurar-se de la mort però a dures penes. Malferit, va dirigir-se cap a la botiga on va començar a treballar quan arribà a la Capital. Allí va curar-se les ferides i, quan ja estava recuperat, va enviar-li a Gíngida una nota que li deia que anés al castell de la seua mare.
Dues setmanes més tard, els dos enamorats van trobar-se. Tigre li va dir que devia marxar del Regne dels Tigres perquè segurament el seu pare, ultratjat faria buscar-lo per tot el Regne i el convertiria en l'enemic públic número ú, però que tornaria tots els anys com amínim a veure-la.
L'acomiadament fóu trist per a ambdós però a mitjanit Roig ja havia abandonat el Regne dels Tigres i, endinsant-se en la Regne de les Panteres, Gíngida el va perdre de vista.
Mig any després uns agents de Jabot trobaren a un noi ros a ľextrem septentrional del Regne de les Panteres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada