Capítol 4

La bèstia

-Casun l'olla, era l'última bengala.- va dir-se a si mateixa la dona.

Tenia unes faccions delicades i un cos que era quasi tot múscul. Els ulls eren exòtics i el nas era perfecte i redó. El seu tratge era un antic mono de Jabot.

Mico la mirava extasiat i fou aleshores quan Roig li va preguntar a la dona:

-Qui sou, bona dona?

-Ginny...- va començar ella però abans que pogués acabar, Tigre la va tallar:

-Ginny Jabot? La famosa Ginny Jabot?

-No, jo sóc Ginebra Rolo- va dir un tant irritada-. I vosaltres, qui sou? Heu vingut a rescatar-nos?

-Som Senyor dels Micos i Tigre Roig, a la vostra disposició- va dir en Mico assenyalant-se a ell i al seu amic.

-Havíem vingut a investigar la vostra desaparició quan aquest monstre ens va atacar.

-Sí, és perillós, però no el que més - va dir Ginny-. Per cert, on teniu la nau?

-A dalt d'un turó a l'est d'ací- va respondre Mico.

-Doncs som-hi, si ens quedem ací, ens exposem massa.

Els tres van travessar la clariana i es van dirigir pel sota-bosc cap a la nau en que Tigre i Mico havien arribat.

-Com m'heu trobat?- va preguntar Ginny- Sé que fa un temps va vindre un equip de rescat. Vaig trobar el seu rastre, però van perdre a un home per les tribus de Damphala que circulen i llavors fugiren. 

-Em usat el rastrejador de la nau -va dir Tigre.

-Aquell vell rastrejador? -va preguntar la noia- el vaig arreglar fa anys! Com és que esteu ací? Qui us envia?

-No ens envia ningú -va dir Roig mentre Mico observava embelesat a Ginny- però Pantera sabia quee veníem

-Pantera? Pantera Negra? -va dir Ginny- Aquell marrec és ara el mestre en cap de Jabot?

-Sí... -va dir Mico.

Ginny va riure.

-Com és possible? Devia haver-ho imaginat. Té molt potencial.

Van arribar a dalt del turó en silenci, ja que Ginny els havia dit que no parlessin mentre hi estigueren anant. Mico va arribar-hi el primer i es va quedar sense paraules. La nau no hi era! Va tombar-se a veure els seus amics i va dir:

-Vaja sembla que ens han robat.

Ginny va anar cap on havia estat la nau i s'agupí.

-Sembla que se l'ha endut alguna tribu del Damphala, segurament perquè els ha semblat curiós -va dir.

-Però perquè?-va dir Mico que semblava molt preocupat per la pèrdua de la nau-. Ara ja no podrem tornar a Lumentuc i ens ficarem en un gran embolic! -tot d'una es va girar cap a Tigre- És culpa teva. Si no m'haguessis dit d'aterrar en aquest turó i haguessim aterrat en la mar com era el pla inicial...

-Culpa meva! -va dir Tigre, furiós- Tu pilotaves, podies haver aterrat on haguessis volgut però no, tu sempre has de tindre la raó.

-Però què dius imbècil!-va esclatar Mico- Saps perfectament que tinc raó!

-No, no la tens! -va bramar Roig- I això és el que més odie de tu, que ets un egocèntric malparit, perquè clar, com ets el príncep dels micos... -va acabar amb sorna.

-Jo, egocèntric? -va cridar Mico- Llavors tu què? Un tossut o un insensat inútil que tan sols pensa en la glòria per al regne dels Tigres?

-Bé si ens calmem potser podríem... -va començar la Ginny.

-No! -digueren tots dos alhora.

-Ets un covard, no series capaç ni de matar una mosca encara que si la matessis es salvessin tots els teus éssers volguts -va dir Tigre-. I si no mira que va passar quan ens vam endinsar al bosc dels déus, si t'arribe a fer cas ens mata als dos.

-Un covard? -va dir Mico-. Doncs tu ets un inútil, sempre he d'estar darrere teu salvant-te el cul, i si no fos per mi, aquella mantícora t'hauria mort.

-CALLA!!!! -va udolar Tigre. I llavors va passar. El nas i la boca li van créixer formant un morro. Les dents li van crèixer, sobretot els ullals. El pèl, fins aleshores ros, es va extendre per tot el cos i canvià de color a roig. Les ungles li van crèixer juntament amb la mà, formant una mena de urpa. Els músculs, li van crèixer a sobremanera esguerrant-li la roba. La fera en que s'havia convertit Pantera es va girar contra Mico i el va mirar, furibund. Aquest, blanc de la por va conservar la calma i va desenfundar quan va veure que la bèstia, que feia com a mínim tres metres d'alt i dos de llarg, se li llençava a sobre. Va clavar-li una ganivetada al abdomen i va aconseguir esquivar quasi tot el mal que volia fer el monstre però no una urpada al maluc. Ginny es va llençar contra la bèstia armada amb una daga que havia tret de no se sap on. Va impactar en el llom del monstruós animal que va udolar de dolor i va intentar espolsar-se a la dona de damunt. Aquesta però s'havia aferrat amb les dues mans al ganivet que tenia el monstre clavat. La bèstia es va sacsejar amb força i la noia es va haver de soltar. Mico va soltar la fletxa amb que apuntava a la fera però aquesta amb una ràpidesa que sorprenia pel tamany del seu cos la va esquivar i va engrapar amb una queixalada a Mico pel muscle. Va pegar unes quantes sostregades fins que Ginny va disparar amb la seua pistola al enorme tigre a la mandíbula. La bala va desgarrar el múscul i la fera va haver de soltar. Mico cridava de dolor al terra mentre la bèstia es girava cap a Ginny, que estava tirada al terra amb el turmell en una posició antinatural apuntant-lo. Quan es va girar Mico s'adonà que la ferida que li havia inflingit en l'abdomen havia cicatritzat i no es veia cap marca visible de que abans hagués tingut cap ferida. La fera va apropar-se a Ginny però quan va veure que la noia disparava i li encertava en una de les potes davanteres, va recular i va sortir a tota velocitat cap a l'espessor. Mico es va demaiar.