Capítol 1

On comença tot

-Vosté, qui és? D'on vé?-Digué l'home assenyalant a un noi ros i alt.

-Sóc Jonathan, fill de Klaus del regne dels Tigres. M'han exiliat per haver-me clavat al llit amb la princesa. Vagaretjava pel regne de les Panteres quan em vaig desmaiar. D'aquest dia no recordo res més.

Molt bé-va dir el desconegut-. Jo sóc Pantera Negra i aquests seran els seus nous companys. A partir d'ara es diràs Tigre Roig. Segui.

“Vosté, presenteu-se -va dir adreçant-se a un noi de cabells rulls i bruns de primera fila.

-Em dic Andrós. Sóc fill de sa altesa reial el rei dels micos. Mon pare m'ha exigit que fins que no siga un guerrer no me'n vaja d'ací -digué el noi amb veu de cregut.

-Molt bé noi-va dir Pantera-, que així sia. Es dirà Senyor dels Micos. Ah! I una altra cosa. Ací no va a tractar-lo ningú com a un princep.

Van seguir presentant-se fins que tota la classe ja sabia qui era cada ú.

-Estan a les illes flotants de la península de Lumentuc -va dir Pantera quan acabaren-. Concretament a l'illa escola. Ací els anem a fer aprendre les tàctiques de lluita perquè algún dia es converteixin en membres de l'agència Jabot.

No cal dir que Mico i Tigre es van fer amics de seguida.

Van arribar les vacances en honor a Jabot i tots els nois de la classe se'n van anar a l'illa descans.

Allí Mico i Tigre es van acomodar a la casa rural. Els dos eren grans guerrers però també els agradava explorar. Així que després de descansar una mica se'n van anar a explorar el bosc dels déus.

-Escolta Tigre estàs segur del que estàs fent?-va dir Mico.

-Sí, Mico. Tranquil.

De sobte, una fera d'un tamany descomunal, amb ales de drac, cap de llop, cos de lleó i cua de porra sel's va aparèixer al davant.

-És una mantícora de les illes flotants!-va exclamar Mico.

-Tranquil-va dir Tigre-. Entre els dos em sembla que el podem vèncer.

Aleshores la mantícora va atacar. Va ser una queixalada ràpida i letal a Tigre però aquest la va esquivar. Després li va soltar una flamerada a Mico i aquest ràpidament es va pujar a l'arbre més proper que tenia. Per sort, la humitat que hi havia va fer que la fera no incendiara el bosc. Aquesta era una de les raons per a que les mantícores visqueren a aquest bosc. Aquesta i que eren illes flotants, el lloc ideal per a aquestos animals. La mantícora va llançar un potent rugit. Va atacar amb les arpes a Tigre però aquest es va apartar i va aprofitar per a contra-atacar. Va treure's una dagta del cinturó i va intentar clavar-li-la al pit desprotegit de l'animal que la va esquivar. Llavors aquest animal, boig de ira per la insolència del noi, es va girar cap a ell per a atacar-lo i per un moment es va oblidar del Senyor dels Micos. Aquest es va aprofitar. Va treure la cimitarra que sempre duia al damunt i, amb un crit triomfant la atravessar a la mantícora al coll que va fer un últim udol llastimós. Però abans de morir, va aconseguir clavar una urpada a Tigre al braç ferint-lo

-Et trobes bé?- va dir Mico.

Sí tranquil - va mentir Roig-. Tan sols es una esgarrintxada de no res.

-Hem matat a una mantícora de les illes flotants! -va exclamar Mico mentre li picava la mà a Tigre-. Per cert molt bon cop el que li has clavat al seu pit.

-Gracies, però no l'he tocat -li va respondre Tigre-. Tu tampoc has estat mal amb l'espasa.

Després de que Mico, que tenia uns rudimentaris coneixements de medecina, aplicara un vendatge al braç de Roig, van anar al desert Amohabi a relaxar-se i després d'allò, a les aigües termals. Finalment van anar a l'arbre gegant.

Quan van tornar a la casa rural, ben entrada la nit els esperava Pantera.

-Ui, ui, ui-va dir Roig-. Açò pinta mal.

I en efecte Pantera els va donar un bon sermó.

-Ens han arribat informes de rugits d'una mantícora prop de la vora del bosc i que vostés han sortit del bosc poc després- va dir-. Com sel's ha ocurrit? Lluitar contra una mantícora. És la major barbaritat que he sentit mai. Han arriscat les seves vides d'una forma insensata i ni tan sols s'han parat a pensar el que els podia haver passat. Tigre Roig està ferit físicament i el Senyor dels Micos psicològicament i això es lo millor que els podia haver passat-va continuar.

-Ei que jo no estic ferit psicològicament- va replicar Mico-. A més la idea d'entrar al bosc i d'atacar a la mantícora en comptes de fugir va ser idea seva- va dir assenyalant a Tigre.

-Això dóna igual- va dir Pantera- perquè si haguessin eixit corrents la mantícora els hauria matat.

-Però hem sortit victoriosos-va replicar Tigre.

-Això no els lleva culpabilitat- va contestar Pantera-. Així que aquestes vacances d'estiu se les passaran entrenant amb mi.

-Sí mestre -van contestar amb resignació.