Capítol 2

La llegenda

-Ha arribat l'estiu! Comencen les vacances!- Cridava tot el món.

Però Tigre Roig i el Senyor dels Micos no compartien l'alegria general. Sabien el que els esperava i no els agradava massa la idea.

-Entrenar amb Pantera en comptes de aprofitar les vacances -deia Mico.

-És una cosa que no m'agrada de l'agència Jabot -va dir Roig-. Hi ha normes.

Tota la multitud anava cap un lloc: al transportador d'atoms. Tots, excepte els nostres dos amics. Ells anaven cap al gimnàs. Pantera ja els esperava. Els va fer passar i els va donar a cada un uns pesos.

-De quants quilos són? -va preguntar Mico

-Això no t'ho diré -va dir Pantera mentre li llançava un pes.

Aleshores Mico va vore que eren d'un quilo cadascun.

-Ei Tigre - va murmurar-. Són d'un quilo.

Els dos, confiats en què podrien alçar els pesos van intentar alçar-los. Es van quedar amb un pam de nas quan es van adonar de que pesaven més del que es pensaven. Mentre, Pantera es desternillava de riure al veure que els seus dos alumnes no podien alçar els pesos.

-Havies dit que eren d'un quilo!-deia Tigre

-Ei Roig no et poses així-contestava l'altre.

-Ja ja ja- reia Pantera -. No m'imaginava que fossiu tan beneits. Perquè pose un ú no tenen perquè ser d'un quilo!

-I tu com les alces amb un sol braç? -van dir a l'uníson.

-Perquè duc molts anys entrenant-me -els va contestar ell-. Ah! Fins que no les alceu no se'n anireu d'ací.

-Què? -digueren els dos.

I així passaren el primer dia i gran part del segon.

Quan ja hagueren aconseguit alçar els pesos, Pantera va decidir que havien de fer els cent metres llisos en menys de nou segons. Així es passà Mico una setmana. Mentre, en Tigre Roig, com tenia la facilitat que tenen els tigres de correr a gran velocitat i el salt espectacular d'aquests animals, havia superat la prova fàcilment i va fer la següent prova: la d'agilitat. Uns infrarojos estaven col·locats a una sala. Es movien aleatòriament i l'home en qüestió havia de passar fins a l'altra banda. Si la persona tocava algún, tenia que tornar a començar a fer la prova. Quan Mico va haver superat la prova d'agilitat ja que l'entrenament mico consistia en una cosa semblant, i la de velocitat, la penúltima no li va costar res. Consistia en arribar a una porta que estava a vint metres d'alt. En Tigre Roig va tardar un mes en poder superar la prova d'agilitat i, quan la va superar, la seua habilitat el va fer passar a l'ultima prova: la d'inteligència i estratègia.

Aquesta prova consistia en superar a una màquina quasi invencible a tots els jocs de taula. En uns minuts en Tigre Roig i en Mico van passar la prova, ja que els seus pares eren caps i els havien educat per a la estratègia.

Cada nit Roig, Pantera o Mico contaven una història. El vincle d'amistat que els unia, s'havia juntat més. El dia que van passar la prova final li va tocar a Pantera. Ell els va contar la llegenda de Jabot.

-Fa molt de temps, quan les muntanyes eren joves, va nàixer una nena que es deia Ginny Jabot. Son pare era un mercader i sa mare una criada.

“La Ginny es va fer gran essent forta i sana. Aleshores, el dia en que en Ginny complia quinze anys, un monstre despietat (no se sap de quina raça) va arrasar la ciutat on vivia. Ella es va salvar refugiant-se a un soterrani. Aquell dia va jurar que mataria a tot monstre que se li creuara al davant.

“I així va partir en set de venjança.

“Un dia va trobar una península en la que hi havia una gran explanada i unes illes flotants....

-Així la sra Jabot va descobrir Lumentuc?

-Calla!

“...i va decidir fer allí la seva base. Però el que no sabia era que allí hi havia una colònia de Swarepps així que, qan van atacar, va tenir que fugir. Casualment prop d'allí hi havia un poble de gent que ja etava farta de que els Swarepps els furtaren. Així els humans, es dirigien cap a Lumentuc quan...

-Veus com no l'havia descobert, Mico?

-Però voleu callar?

“...quan es van trobar a una Ginny desconcertada. Aleshores ella va decidir venjar-se i va agafar una arma. Junts van desterrar o matar a tota la colònia de Swarepps. Aleshores Jabot va demanar a l'alcalde si podia quedar-se amb Lumentuc i els vilatans hi van accedir. Així, ella sola va començar a construïr la fortalesa que hi ha baix nostre. I fent la fortalesa van anar passant els anys i quan acabà, ja havia ben entrat en l'edat adulta.

“Uns dies després d'acabar, Ginny, va anar a Port Dontos i va demanar classes a un mestre d'armes. Es va allotjar a una posada i va sentir a una taula del costat que, als mars del sud que hi havia una illa repleta de monstres. Aixi quan va acabar les classes, va noliejar un vaixell i va salpar cap al sud. Just quan el guaita va cridar “terra a la vista” un drac els va atacar. La nostra amiga va defensar el vaixell i quan el drac va marxar el pal major estava intacte.

“Això no va evitar que, quan atracaren, els mariners fugiren com uns esparvorits. Ella es girà i trobà una estampida que se li venia a sobre. Llavors va pensar que tan sols un miracle el podia salvar. I el miracle va passar. El drac que abans l'havia atacat ara la va agafar amb les seves potes i amb la seva veu de pensament li va dir que tan sols volia que l'ajudés. Jon va acceptar ja que els dracs poden ser molt persuasius...

-I que ho digues! Sobretot quan et pots cauré d'uns cent metres d'altura...

-Voleu que us conte la història o que?

“Aleshores el drac li va revelar que havia posat un ou i que volia que fos la genet del seu fill. A partir de llavors no es sap benbé que va passar però cinc anys després va aparèixer muntant a un drac anomenat Baltor.

“En aquell moment va tornar a la fortalesa però ara també va ocupar les illes flotants. Aleshores va començar a rebre alumnes i va formar LA PATRULLA. Jo mateix vaig ser el seu alumne i el membre més jove de la patrulla. Però ai l'as! Això no podia durar massa. Així que, durant una missió en la que jo no vaig participar perquè estava ferit, tots van desaparèixer. Van anar equips de rescat de Jabot, però tornaren amb les mans buides. Tan sols havien trobat cadàvers.

Va haver un moment de silenci fins que Tigre digué:

-On era aquella missió?

-Era a l'arxipèlag Palontos. Prop de Jangolia.

Aquella nit els dos alumnes van prometre anar a aquell lloc.